Josep Iglésias del Marquet (Artesa de Lleida, 1932 – Barcelona, 1989) és el nom artístic de Josep Iglésias Olomí, fruit de barrejar el seu primer cognom amb la denominació de la casa pairal on va néixer: Cal Marquet.
L’any 1951 es trasllada a Barcelona on estudiarà Dret, Lletres i Periodisme. L’anàlisi de les noves poètiques l’apropà als corrents d’avantguarda i a les noves formulacions teatrals. Entre 1954 i 1962 promogué el Teatret Xinès de Sarrià i el Little Theatre Thai de Glasgow, on es feren representacions properes als happenings.
Entre 1961 i 1966, exerceix com a professor de llengua i literatura espanyola a la Universitat de Glasgow (Escòcia) i als campus de Victòria i Vancouver de la Universitat de British Columbia (Canadà).
Iglésias del Marquet va arribar al món de la poesia no discursiva després d’anys de recerca en els àmbits de la plàstica, la tipografia i la comunicació social. La imatge gràfica, sovint més que els elements dels codis literaris, configura la seva producció poètica. A primeries dels seixanta, a Glasgow, els seus treballs de creació van convergir devers els espais que defineixen el concretisme i el visualisme.
L’any 1967, instal·lat de nou a Barcelona, comença a treballar a l’Editorial Salvat i a conrear professionalment el periodisme i la crítica d’art.
Iglésias del Marquet —juntament amb Joan Brossa i Guillem Viladot— fou un dels precursors de la poesia visual a Catalunya i un promotor entusiasta d’aquesta especialitat mitjançant la divulgació, l’organització d’exposicions i l’edició de llibres.
Va morir a Barcelona l’onze de febrer de 1989. En el moment del seu traspàs, era secretari general de l’Associació d’Artistes, Critics i Galeristes de Catalunya (ACG) i vicepresident de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).
